En aquells dies, Pau i Bernabé continuaren el seu viatge des de Perga i arribaren a Antioquia de Pisídia. El dissabte entraren a la sinagoga i s’assegueren. Quan ja es dispersava la gent reunida a la sinagoga, molts dels jueus i dels prosèlits seguiren Pau i Bernabé. Ells els parlaven, mirant de persuadir-los que es mantinguessin fidels a la gràcia de Déu.
El dissabte vinent gairebé tota la ciutat es reuní per escoltar la paraula del Senyor.
Quan els jueus veieren aquella multitud, s’engelosiren tant que es posaren a impugnar amb paraules injurioses tot el que deia Pau. Però Pau i Bernabé els respongueren amb valentia: «Era el nostre deure anunciar-vos primer a vosaltres la paraula de Déu. Però ja que vosaltres no la voleu rebre i us feu vosaltres mateixos indignes de la vida eterna, ara ens adreçarem als qui no són jueus. Així ens ho té ordenat el Senyor: “T’he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins als límits de la terra”.»
Quan sentiren això els qui no eren jueus, se n’alegraren, i lloaven la paraula del Senyor. Tots aquells que Déu havia destinat a la vida eterna es convertiren a la fe.
La paraula del Senyor s’escampava per tota la regió. Però els jueus instigaren les dones devotes més distingides i els principals de la ciutat a promoure una persecució contra Pau i Bernabé, fins que els expulsaren del seu territori. Ells, en senyal de protesta, s’espolsaren els peus sobre els qui els feien marxar, i se n’anaren a Iconi. Els convertits de nou vivien feliços, plens d’alegria i de l’Esperit Sant.

Ac 13,14.43-52

Salm Responsorial

Sl 99,2-3.5 (R.: 3c)

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, vaig veure una multitud tan gran que ningú no hauria pogut comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans.
Un dels ancians em digué: «Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs. Per això estan davant el tron de Déu, donant-li culte nit i dia dins el seu santuari.
El qui seu en el tron els protegirà amb la seva presència, mai més no passaran fam, mai més no passaran set, ni estaran exposats al sol ni a la calor, perquè l’Anyell que està en el tron els guiarà i els conduirà a les fonts on brolla l’aigua de la vida. Déu els eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls.»

Ap 7,9.14b-17

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, digué Jesús:
«Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen. Jo els dono la vida eterna: no es perdran mai ni me les prendrà ningú de les mans. Allò que el Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare. Jo i el Pare som u.»

Jn 10,27-30

"Jo dono la vida eterna a les meves ovelles"

Davant Jesús, davant el seu missatge podem tenir dues actituds: l’escoltem i el seguim o bé el rebutgem. A la primera lectura veiem clarament aquesta doble possibilitat. A Antioquia de Pisídia els jueus a la sinagoga en veure que gairebé tota la ciutat es reunia per escoltar la paraula del Senyor s’engelosiren tant que es posaren a impugnar amb paraules injurioses el que deia Pau. Llavors l’apòstol diu: Ja que vosaltres no voleu rebre la vida eterna, ara ens adreçarem als qui no són jueus. Quan sentiren això els qui no eren jueus se n’alegraren... i es convertiren a la fe. Veiem doncs que els jueus, primers destinataris de la revelació de Déu no volen acceptar Jesús; en canvi sí ho fan els pagans i això els omple d’alegria. Pau subratlla que els jueus, en no acceptar l’Evangeli, es fan indignes de la vida eterna. Per tant, no es tracta d’una qüestió menor. Està en joc la vida i la vida eterna. És també el que dirà Jesús a l’Evangeli: Les meves ovelles reconeixen la meva meu. També jo les reconec i elles em segueixen. Jo els dono la vida eterna. Per tant, seguir Jesús, escoltar la seva veu és garantia de posseir la vida i la vida eterna. Però de vegades això no serà fàcil. A cops hi haurà persecució i a cops immensa alegria. Ho veiem també a la primera lectura: Els jueus instigaren les dones devotes i els principals de la ciutat a promoure una persecució contra Pau i Bernabé i els expulsa­ren del seu territori. En canvi, els convertits de nou vivien feliços, plens d’alegria i de l’Esperit Sant. Seguir Jesús porta felicitat; negar-s’hi omple el cor de rancúnia i d’odi i només busca fer mal. Semblantment l’Apocalipsi en parla d’una multitud tan gran que ningú no hauria pogut comptar. Cert que venen de la gran tribulació; però ara mai més no passaran fam, mai més no passaran set. Déu els eixugarà totes les llà­grimes dels seus ulls. Davant Jesús, el bon pastor, ens cal comprometre’ns: o volem la vida, la vida eterna, la felicitat plena (amb contrarietats) o triem la mort, la rancúnia i la tristor infinites.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi